Actualitzat: 20 de novembre de 2026
Per deixar de ser resident fiscal a Espanya Andorra exigeix trencar els criteris de vinculació de l’article 9 de la Ley del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (LIRPF) i consolidar una residència fiscal efectiva al Principat d’acord amb el Conveni per a evitar la Doble Imposició (CDI). No és suficient aconseguir una autorització d’immigració o llogar un habitatge en territori andorrà; l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) continuarà considerant-lo contribuent per la seva renda mundial si no demostra que el seu centre d’interessos econòmics i personals ha sortit d’Espanya de manera material. La transició exigeix acreditar la presència física efectiva, formalitzar les comunicacions censals oportunes i coordinar l’impacte del règim de sortida patrimonial (exit tax).
Marc legal espanyol: com determina Hisenda la residència fiscal
La Ley 35/2006 de l’IRPF estableix en el seu article 9 els tres criteris principals que determinen si una persona física és resident fiscal a Espanya. Si l’Administració tributària acredita el compliment de qualsevol dels dos primers criteris principals (permanència o centre d’interessos econòmics), o si opera la presumpció legal del nucli familiar, el contribuent tributarà en territori espanyol per la seva renda mundial, amb independència d’on s’hagin generat els guanys o d’on es trobin els seus actius.
1. El criteri de permanència (més de 183 dies)
Una persona és resident fiscal a Espanya si roman més de 183 dies en territori espanyol durant l’any natural (de l’1 de gener al 31 de desembre). Per al còmput d’aquest període, la llei computa les anomenades «absències esporàdiques», tret que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país. A aquests efectes, Andorra no està qualificada com a paradís fiscal o jurisdicció no cooperativa des de l’entrada en vigor del Conveni per a evitar la Doble Imposició bilateral, per la qual cosa un certificat de residència fiscal emès pel Departament de Tributs i Fronteres del Govern d’Andorra és un document legalment admès per justificar les absències de territori espanyol.
Això no obstant, la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol ha reiterat que el certificat de residència fiscal no té una eficàcia probatòria absoluta i automàtica si l’AEAT aporta indicis objectius de presència efectiva a Espanya durant més de la meitat de l’exercici. Entre els elements que la Inspecció analitza de manera sistemàtica s’inclouen registres bancaris de pagaments amb targeta de crèdit, consums domèstics de llum, aigua i gas en immobles de titularitat o disposició a Espanya, geolocalització de dispositius mòbils, registres de peatges, reserves hoteleres i vols freqüents.
2. El centre principal o la base de les activitats o interessos econòmics
Encara que una persona física resideixi físicament menys de 183 dies a Espanya, l’AEAT considerarà que manté la seva residència fiscal si radica a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats empresarials, professionals o dels seus interessos econòmics, de manera directa o indirecta. Aquest criteri és de gran rellevància per a perfils d’alt patrimoni:
- Inversions i fonts de renda: Si la major part de les rendes brutes procedeixen d’immobles arrendats, participacions en societats operatives espanyoles o rendiments del capital mobiliari generats a Espanya, Hisenda argumentarà que el centre d’interessos econòmics roman en territori espanyol.
- Administració i direcció efectiva d’empreses: Si un inversor o directiu es trasllada a Andorra però continua administrant activament mercantils a Espanya sense una estructura de gestió delegada real, corre el risc que l’AEAT consideri tant a ell com a la societat vinculats a territori espanyol, aplicant el concepte de seu de direcció efectiva regulat en la Ley del Impuesto sobre Sociedades.
3. La presumpció del nucli familiar vital
L’article 9.1.b de la LIRPF presumeix legalment que un contribuent té la seva residència habitual a Espanya si resideix habitualment al país el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguin d’ell. Aquesta presumpció admet prova en contra, però trasllada la càrrega probatòria íntegrament al contribuent, que ha de demostrar fefaentment que la unitat familiar s’ha traslladat de manera real al Principat o que concorre una separació efectiva.
El Conveni de Doble Imposició entre Espanya i Andorra: les regles de desempat
El Conveni entre el Regne d’Espanya i el Principat d’Andorra per a evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni (BOE de 7 de desembre de 2015) és l’eina jurídica fonamental per resoldre conflictes de doble residència. Si un contribuent compleix els criteris interns de tots dos Estats (per exemple, compleix més de 183 dies a Andorra però manté immobles i rendes a Espanya), s’apliquen les regles de desempat ordenades jeràrquicament en l’article 4.2 del Conveni:
- Habitatge permanent a disposició: Es considera resident de l’Estat on disposi d’un habitatge permanent (en propietat o arrendament a llarg termini). Si disposa d’habitatge permanent en tots dos Estats (per exemple, conserva el seu habitatge habitual a Madrid i adquireix un pis a La Massana o Escaldes-Engordany), es passa al següent esglaó.
- Centre d’interessos vitals: Es considerarà resident de l’Estat amb el qual mantingui relacions personals i econòmiques més estretes. Aquí s’analitza de forma conjunta l’escolarització dels fills, la vida associativa, la seu dels negocis operatius, el lloc de custòdia dels actius financers i l’entorn social.
- Lloc de residència habitual: Si no es pogués determinar el centre d’interessos vitals, es considerarà resident de l’Estat on visqui habitualment (còmput matemàtic rigorós de pernoctacions).
- Nacionalitat: Si visqués habitualment en tots dos Estats o en cap d’ells, serà considerat resident de l’Estat del qual sigui nacional.
- Procediment d’acord mutu: Si fos nacional de tots dos Estats o de cap, les autoritats competents resoldran el cas mitjançant consulta mútua.
La correcta estructuració de la sortida exigeix que el contribuent superi amb claredat l’esglaó de l’habitatge permanent i el centre d’interessos vitals, evitant que la resolució depengui de fases posteriors o de procediments amistosos prolongats.
Vies de regularització al Principat d’Andorra
Per consolidar la posició jurídica andorrana no n’hi ha prou amb una mera declaració: és preceptiu obtenir i mantenir una autorització de residència emesa pel Servei d’Immigració del Govern d’Andorra, regulada per la Llei 9/2012 i les seves successives modificacions, inclosa la Llei 2/2026. Els perfils patrimonials solen optar per dues modalitats:
Residència per compte propi (activa)
Destinada a professionals i empresaris que constitueixen o adquireixen una societat mercantil andorrana per exercir la seva activitat econòmica. A data de 20 de novembre de 2026, segons la normativa vigent (Llei 9/2012 amb les modificacions de la Llei 2/2026):
- Participació societària superior al 34% del capital de l’entitat andorrana.
- Exercici d’un càrrec en l’òrgan d’administració d’aquesta societat.
- Permanència física efectiva mínima de 183 dies per any natural al Principat.
- Dipòsit financer de 50.000 € no reemborsables davant l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), amb excepcions per a determinats projectes empresarials prioritaris segons determini el Govern d’Andorra.
- Si voleu conèixer els passos exactes per a l’estructura societària, consulteu la nostra guia sobre crear empresa a Andorra.
Residència sense activitat lucrativa (passiva)
Dissenyada per a inversors i persones d’alt patrimoni que no realitzen activitats laborals directes al país. Conforme a l’article 96 de la normativa andorrana a data de 20 de novembre de 2026:
- Compromís de permanència física mínima de 90 dies naturals a l’any.
- Inversió patrimonial mínima d’1.000.000 € en actius andorrans. Si la inversió es canalitza a través de béns immobles, cada unitat ha de superar els 800.000 €. Com a alternativa legal directa, s’admet una aportació de 400.000 € al Fons d’Habitatge públic.
- En cas de materialitzar la inversió en instruments financers o fons andorrans, la llei fixa un termini màxim de 36 mesos per al seu manteniment.
- Ingrés no reemborsable definitiu de 50.000 € a l’AFA per al titular principal, més 12.000 € per cada persona al seu càrrec (únicament reemborsables si es denega l’autorització inicial).
- Podeu revisar els detalls i requisits documentals en la nostra anàlisi detallada sobre residència a Andorra.
Nota sobre el còmput de dies: Encara que la residència passiva andorrana exigeix un mínim de 90 dies davant les autoritats d’immigració del Principat, de cara a l’AEAT espanyola el contribuent s’ha d’assegurar de no romandre més de 183 dies a Espanya. Si passa 90 dies a Andorra i 190 a Espanya, continuarà sent resident fiscal espanyol.
| Concepte | Espanya (AEAT / LIRPF) | Andorra (Govern / LIRPF) | Resolució CDI (Art. 4) |
|---|---|---|---|
| Presència física mínima | > 183 dies (o absències computables) | 183 dies (activa) / 90 dies (passiva) | Dies reals sense absències fictícies |
| Tributació sobre renda mundial | Tipus progressius fins al 47%-54% (segons CCAA) | Tipus general màxim del 10% | Exclusivitat en l’Estat de residència resolutòria |
| Gravamen sobre el patrimoni | Impost sobre el Patrimoni / Impost de Solidaritat | Inexistent (tipus 0%) | Subjecte a l’Estat de residència fiscal determinat |
| Dipòsit davant regulador financer | No aplicable | 50.000 € no reemborsables a l’AFA (Llei 2/2026) | Requisit administratiu intern andorrà |
| Document acreditatiu emès | Certificat de residència fiscal AEAT | Certificat de residència fiscal (Tributs) | Preval el fons econòmic sobre la forma documental |
L’impost de sortida o exit tax a Espanya
Un dels obstacles fiscals de major impacte financer en planificar com deixar de ser resident fiscal a Espanya per anar a Andorra és el règim especial de l’exit tax, regulat en l’article 95 bis de la LIRPF. Aquest règim grava els guanys patrimonials latents de participacions socials o accions de contribuents que perden la seva condició de residents fiscals a Espanya.
Qui està subjecte a l’exit tax?
El règim resulta d’aplicació si el contribuent ha estat resident fiscal a Espanya durant almenys 10 dels 15 períodes impositius anteriors a l’últim any en què hagi de declarar l’IRPF, i es compleix qualsevol d’aquests dos llindars quantitatius a la data de meritació:
- Que el valor de mercat conjunt de la totalitat de les seves accions o participacions en qualsevol tipus d’entitat superi els 4.000.000 €.
- Que la participació societària en una entitat concreta superi el 25%, sempre que el valor de mercat d’aquesta participació individual sobrepassi 1.000.000 €.
Particularitat del trasllat a Andorra enfront de la Unió Europea
Quan el trasllat de residència es produeix a un altre Estat membre de la Unió Europea (UE) o de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) amb conveni d’assistència mútua, el contribuent pot optar per diferir el pagament del deute tributari fins que les accions es transmetin a tercers inter vivos o transcorri un termini màxim de 10 anys.
Tanmateix, Andorra és un tercer Estat fora de la UE i de l’EEE. Per tant, a data de 20 de novembre de 2026, l’exit tax meritat en traslladar la residència a Andorra s’ha de liquidar i ingressar de forma immediata en l’autoliquidació de l’últim exercici fiscal en què s’ostenti la condició de contribuent per IRPF a Espanya. L’única excepció legal per suspendre o ajornar aquest pagament exigeix que el contribuent es desplaci per motius laborals degudament justificats a una empresa no domiciliada en paradís fiscal, o constituir garanties financeres suficients admeses per la normativa tributària general (avals bancaris o hipoteques), supòsits avaluats amb rigorositat per l’AEAT.
Tràmits administratius pas a pas: com deixar de ser resident fiscal a Espanya Andorra amb rigor
Per consolidar l’expedient de canvi de residència i desvirtuar qualsevol intent de regularització per part de la Inspecció, el contribuent ha de seguir una cronologia ordenada de tràmits documentals i canvis de vida fàctics.
- Obtenció de l’autorització migratòria andorrana: Tramitar i formalitzar el permís de residència (compte propi o passiva) davant el Servei d’Immigració del Govern d’Andorra, emplenant els dipòsits financers davant l’AFA i acreditant antecedents penals, assegurança mèdica privada o alta a la CASS i habitatge disponible.
- Habitatge efectiu a Andorra: Formalitzar un contracte d’arrendament de llarga durada (habitualment amb un compromís mínim d’1 a 5 anys) o adquirir un immoble al Principat. És imperatiu empadronar-se al Comú corresponent a la parròquia de residència.
- Desinversió o reordenació de l’habitatge a Espanya: Si es manté un habitatge a Espanya, l’AEAT el considerarà «habitatge permanent a la seva disposició» tret que s’acrediti el seu arrendament efectiu a tercers amb contractes de llarga temporada i dipòsit oficial de fiança en l’organisme autonòmic corresponent. Vendre o arrendar l’habitatge habitual anterior redueix dràsticament el risc de desempat advers en el CDI.
- Trasllat de la unitat familiar: Si concorren cònjuge i fills menors, tramitar la matriculació escolar en el sistema educatiu andorrà (andorrà, francès o espanyol congregacional/públic) i formalitzar la residència dels dependents davant el Comú.
- Sol·licitud del Certificat de Residència Fiscal a Andorra: Un cop complert el primer període legal d’estada efectiva i alta tributària, sol·licitar al Departament de Tributs i Fronteres el Certificat de residència fiscal a l’efecte del Conveni. Per a més informació sobre el règim impositiu andorrà, reviseu el nostre informe d’impostos a Andorra.
- Baixa censal a Espanya mitjançant el Model 030: Comunicar formalment a l’AEAT la variació de domicili fiscal i el canvi de residència a l’estranger marcant les caselles corresponents del Model 030. Aquest pas notifica el canvi de jurisdicció però no eximeix d’una eventual comprovació posterior.
- Liquidació de l’últim exercici fiscal espanyol: Presentar l’última declaració d’IRPF corresponent al període impositiu previ a la pèrdua de residència. Si concorren els supòsits de l’article 95 bis, consignar el guany patrimonial teòric de l’exit tax.
- Tributació posterior per no residents (IRNR): A partir de l’1 de gener de l’exercici en què tingui efectes el canvi de residència, qualsevol renda generada en territori espanyol (arrendaments d’immobles romanents, dividends de filials espanyoles o cànons) tributarà a través de l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR), aplicant les retencions i tipus reduïts previstos en el CDI hispanoandorrà.
Errors freqüents que activen una inspecció de l’AEAT
L’experiència administrativa acumulada davant els tribunals economicoadministratius i l’Audiència Nacional demostra que la majoria de regularitzacions tributàries deriven de descuits fàctics i contradiccions documentals. Eviteu les següents pràctiques:
- Regla dels 183 dies mal computada: Creure que passar 184 dies fora d’Espanya és suficient sense computar els dies d’entrada i sortida. Per a la jurisprudència espanyola, qualsevol fracció de dia d’estada a Espanya compta com a dia complet en territori espanyol.
- Consums domèstics residuals a Andorra: Factures d’electricitat, calefacció i aigua a l’habitatge andorrà amb consums nuls o lineals durant mesos complets. L’AEAT sol·licita sistemàticament les lectures telemàtiques de FEDA per verificar l’habitabilitat real de l’immoble.
- Targetes de crèdit espanyoles actives per al consum diari: Abonar compres quotidianes (supermercats, farmàcies, gimnasos, restaurants) a Espanya de dilluns a divendres mentre s’al·lega viure a Andorra.
- Conservar càrrecs executius no delegats en mercantils espanyoles: Mantenir la condició d’administrador únic o conseller delegat amb retribució activa en entitats amb seu operativa a Espanya, assistint de manera presencial a reunions i comitès de direcció continuats.
- Fills escolaritzats a Espanya: Al·legar residència fiscal personal a Andorra mentre els fills menors d’edat assisteixen a col·legis o universitats en territori espanyol convivint amb l’altre cònjuge.
- No preparar una prova preconstituïda: No arxivar passaports, bitllets de transport, factures de serveis, pòlisses d’assegurances, extractes bancaris andorrans i contractes locals que acreditin la vida al Principat amb anterioritat a una notificació de requeriment.
Exemple il·lustratiu: empresari digital amb patrimoni mobiliari
Exemple il·lustratiu: El senyor Carles és soci únic d’una consultora tecnològica a Espanya que genera 300.000 € anuals de benefici abans d’impostos i compta amb una cartera d’actius financers valorada en 1.500.000 €. Decideix traslladar la seva vida i la seva activitat professional a Andorra l’any 2026 sota la modalitat de compte propi.
Si el senyor Carles simplement lloga un apartament a Andorra, constitueix una societat andorrana però deixa el seu cònjuge i fills residint a Barcelona, l’AEAT presumirà la seva residència espanyola en virtut de l’article 9.1.b de la LIRPF. Encara que aporti el certificat andorrà, en aplicar l’article 4 del CDI el centre d’interessos vitals es localitzarà a Espanya a causa de la presència familiar i que la matriu de la seva facturació continua depenent de clients i contractes gestionats des de l’oficina espanyola.
Per consolidar l’operació amb plenes garanties jurídiques, el senyor Carles ha de:
- Traslladar físicament el seu cònjuge i fills al Principat, inscrivint-los en un centre educatiu andorrà. Per conèixer les opcions del país, pot revisar la nostra secció sobre viure a Andorra.
- Constituir la societat a Andorra, dipositar els 50.000 € davant l’AFA i implementar una oficina amb substància econòmica real (seu física i contractació de personal o serveis locals).
- Modificar l’òrgan d’administració de la seva filial espanyola, nomenant un director general o administrador independent a Espanya que assumeixi la gestió ordinària dels clients locals sota contracte mercantil formal.
- Arrendar a llarg termini el seu habitatge a Barcelona a un tercer aliè mitjançant contracte inscrit.
- Verificar que la seva cartera patrimonial (1.500.000 € amb participació no superior als llindars societaris de 4.000.000 € globals o 25% individual superior a 1.000.000 € en mercantils no cotitzades) no merita quota positiva per exit tax, o liquidar el deute resultant si superés els barems de l’article 95 bis.
Preguntes freqüents
Puc conservar el meu compte bancari a Espanya després de traslladar-me a Andorra?
Sí, però ha de comunicar a la seva entitat financera espanyola el canvi de condició a «no resident», acreditant el seu NIF de no resident o passaport i el seu certificat de residència fiscal andorrà. Els comptes de no residents no estan subjectes a retencions de l’IRPF per rendiments del capital mobiliari, tributant, si escau, d’acord amb el CDI.
Què passa si passo 100 dies a Andorra, 100 dies a Espanya i 165 dies viatjant?
En aquest escenari no s’assoleixen els 183 dies a Espanya. No obstant això, l’AEAT analitzarà si les absències d’Espanya són esporàdiques. En comptar amb residència legal a Andorra però no superar els 183 dies en cap dels dos Estats, el CDI resoldrà el conflicte atenent primer a on té habitatge permanent a disposició i, fonamentalment, on radica el centre d’interessos vitals (econòmics i personals).
És obligatori contractar una assegurança mèdica privada a Andorra?
Depèn de la modalitat de residència. Els residents per compte propi queden afiliats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i cotitzen mensualment. Els residents sense activitat lucrativa (passiva) han de contractar obligatòriament una pòlissa privada amb cobertura completa al Principat per a totes les persones a càrrec.
He de declarar el Model 720 l’any que marxo d’Espanya?
El Model 720 sobre béns i drets situats a l’estranger es presenta entre l’1 de gener i el 31 de març respecte de l’exercici immediat anterior. Si en l’any de presentació vostè ja no és considerat contribuent per IRPF a Espanya (per ser no resident fiscal amb efectes de l’1 de gener), decau l’obligació de presentar aquesta declaració informativa.
Afecta l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea a la residència fiscal?
Les qüestions de fiscalitat directa i determinació de la residència fiscal corresponen a la sobirania de cada Estat i als convenis bilaterals per a evitar la doble imposició. L’acord d’associació amb la UE no modifica els articles de la LIRPF espanyola ni les disposicions del CDI hispanoandorrà, encara que sí que incideix en matèries duaneres i de lliure circulació de persones i serveis.
Fonts oficials
- Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado (BOE): Ley 35/2006 del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (LIRPF)
- Convenio entre el Reino de España y el Principado de Andorra para evitar la doble imposición (BOE núm. 292/2015)
- Agencia Estatal de Administración Tributaria (AEAT): Criterios de residencia fiscal y no residentes
- Govern d’Andorra: Departament de Tributs i Fronteres y Servei d’Immigració (Llei 9/2012 y Llei 2/2026)


